dimecres, 6 de març de 2013

8. Herètik

Lletra: Anselmo Martí Jover.
Música: Anselmo Martí Jover.

La música d’esta cançó té dos orígens. La de la part cantada la tinc en el cap des que vaig aprendre els primers acords de guitarra, farà uns vint-i-cinc anys. Tenia en ment fer una cançó de l’estil de les dels joglars, però mai li vaig trobar una lletra. Per altra banda, la secció de la melodia de flauta formava part d’una cançó de caràcter humorístic que vaig escriure en els anys d’universitat, anomenada “Pa torrat i coques”, què anava dedicada als meus companys de carrera. En definitiva, vaig unir ambdues idees i em va agradar el resultat.

Ja només calia trobar una lletra que li anara be al conjunt. La crisi que estem vivint al llarg d’estos darrers anys em va servir d’inspiració. Em feia molta gràcia allò que ens repetien constantment per tot arreu: “Els mercats estan rebolicats! Cal fer sacrificis per calmar-los!”. Em sembla tan ridícul... Hui en dia, en ple segle XXI encara ens parlen igual que els antics xamans i els druides parlaven a la massa ignorant de les seues tribus, fa ja uns quants milers d’anys arrere. “La collita s’ha fet malbé! Els déus estan enfadats! Cal fer sacrificis pel calmar-los i que tornen a ser-nos propicis!”. És lamentable.

La lletra original era el doble de llarga. Hi havia tres estrofes on parlava de mi, tres estrofes parlant dels Déus, i dues estrofes parlant del poble. Finalment he conservat les tres estrofes dels Déus i una estrofa del poble que ha sigut millorada. En les tres estrofes referents a mi, parlava del temps que m’ha tocat viure, un temps en el qual no ha calgut lluitar per res perquè altres ho van lluitar per mi.

Una primera versió gravada en 2011 va ser descartada, la instrumentació no m’agradava gens i la cançó era molt llarga i sense cap substància. En 2012 vaig treballar una nova instrumentació que a mi em semblava definitiva, però a “Cato” no li va agradar, i em va preguntar “tu com l’havies plantejada en un principi?”, i jo li vaig respondre “com una cançó de joglar”, i ell va sentenciar “doncs grava-la així”. I així la vam gravar.

Aquesta és l’única cançó en la qual tots els instruments que sonen són reals, una guitarra i una flauta travessera interpretada magistralment per Roser Negro, amiga de “Cato” que ha tingut l’amabilitat de fer gran aquesta cançó amb la seua sensibilitat. Gràcies Roser, gràcies “Cato”.

Veus i guitarra: Anselmo Martí.
Flauta travessera: Roser Negro.



Herètik

Déus de misèria i de guerra
Que corrompen l’home honrat
Déus que malvenen la terra
Que enverinen el ramat
Déus de rancor i d’enveja
Déus de fam i enfrontament
Déus d’extermini i neteja
Déus de mort i de turment
Déus d’una obscena barreja
De profetes i gerents

Déus que no tenen paraula
Que prometen l’or i el cel
Déus d’acudit i de faula
Mengen fem i beuen fel
Déus de carbó i de pobresa
Déus de mosques i pixum
Déus de maldat i avidesa
Déus de pressa i de ferum
Déus d’una falsa promesa
Paradís que es torna fum

Déus exigint sacrificis
Per salvar-nos del destí
Déus rodejats de seguicis
Esmolant la destral del botxí
Déus que condemnen els pobles
Que s’emporten els nadons
Déus que empobrixen els pobres
Que enverinen les llavors
Déus que s’acaben les sobres
Mengen fins els rosegons

Poble que calla i atorga
I que es posa en mans del déus
Poble que traga la porga
I vomita tots els seus bens
Poble que es deixa enlluernar
Per la llum d’un futur que no ve
Poble que es deixa portar
Per uns homes de paper
Poble obligat a cavar
Una fossa al peu d’un xiprer

2 comentaris: