dilluns, 27 d’abril de 2015

"Cançó de l'home parat", d'Estellés.

La "Cançó de l'home parat" és un poema de Vicent Andrés Estellés. En l'època de Situació Extrema, a principis dels anys '90 del passat segle XX, estàvem en un assaig i Àlex em va donar un poema amb el títol de "L'home parat". En la meua ignorància, vaig pensar que es tractava d'una nova lletra que ell havia escrit com tantes altres, i me la donava per a que la musicara.

Buscant en l'arxiu musical de Situació Extrema, he trobat que esta cançó (o millor dit, la cançó que mai va arribar a ser), figura just entre "Pensar en ti" i "Elsa", la qual cosa em fa pensar que el moment en el qual Àlex em va passar el poema està situat entre finals de 1990 i principis de 1991. La lletra que figura en l'arxiu és una personal i atrevida adaptació del poema d'Estellés que vaig escriure afegint uns versos meus. Quant a la música, hi ha dues pàgines de partitures dedicades a esta cançó, amb dos o tres intents que mai varen fructificar en res concret. Hi ha escrita una introducció amb un solo de guitarra; per a la part central vaig escriure un solo d'orgue; i també apareix una part per a un possible solo de saxo tenor.

Alguns dels membres de Situació Extrema encara conservem en la memòria haver-la assajat. "L'home parat" va ser el primer intent d'escriure una cançó amb una temàtica seriosa, una cançó èpica, però es va quedar en això, en un intent.

Van haver de passar més de vint anys per a que Àlex em comboiara per al Recital d'Homenatge a Estellés a celebrar-se a Muro a principis de Novembre de 2013. Recorde que em va dir: "Escriuràs la cançó de "L'home parat", veritat?", i jo em vaig quedar sense saber que dir. Resulta que aquella lletra que Àlex em va passar era un poema d'Estellés! No tenia cap escapatòria, així que em vaig posar mans a la faena. Vaig reciclar una melodia ja oblidada dels primers temps de Situació, i vaig composar una cançó trista, malencònica, adient a la temàtica del poema.

Al principi no la tenia inclosa al repertori de presentació del disc, però en Octubre de 2014, a Muro, la vaig tocar per tancar l'actuació: Àlex la va cantar i jo el vaig acompanyar amb la guitarra. Arran de tocar-la en la presentació d'un llibre de Manel Arcos a Gaianes, l'he introduïda al repertori i l'he interpretada tant en actuacions com en recitals poètics, rebent una molt bona acollida per part del públic assistent. Per tant, crec que ha arribat el moment de que esta cançó tinga el seu lloc entre les altres cançons d'aquest Blog. Ací van els vídeos que tinc de la cançó, de més recent a més antic, en els quals es pot vore l'evolució i les distintes fases per les què la cançó ha anat passant. Després dels vídeos pose la lletra completa del poema d'Estellés.


Gaianes, 20 de març de 2015.

Assaig a casa, 1 de gener de 2015.

Recital Estellés a Muro, 2 de Novembre de 2013.


Cançó de l'home parat

Parat en aquell cantó,
un cantó de la ciutat,
parat al cap del carrer,
ell era un home parat.

No sabia d'on venia
i no tenia on anar,
i en arribar al cantó
en el cantó es va quedar.

Passaven – i ell les mirava-
parelles d'enamorats,
agafats de la cintura,
agafats en un abraç.

Passaven infants i dones
que tornaven del mercat,
i l' home no s'hi movia
perquè era l' home parat.

Llums que s'apaguen i encenen,
la fira de la ciutat
i en el rostre d'aquell home
una amarga dignitat.

Si de vegades plorava
ningú no el veia plorar.
Ningú res no li advertia,
ni veia l'home parat.

Es féu un arbre de pena,
es féu un arbre d'espant,
allí, al cantó del carrer,
ple d'orgull i humilitat.

Algú va avisar l' alcalde
i l' alcalde, un "concejal",
i el "concejal", els qui duien
la grua municipal.

Com qui lleva un monument
d'un carrer de la ciutat,
varen endur-se una nit
l' home, l' home parat.

Lletra: Vicent Andrés Estellés.
Música: Anselmo Martí Jover.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada